Els colors es poden englobar en tres grups: Sòlids, particolores i exòtics.
Dins dels sòlids trobem els més habituals: taronja, vermell, blanc, negre, sabre... (les puntes negres es poden donar en qualsevol color). És a dir, tots els unicolors o més apropiadament, tots els colors EXEMPTS de blanc.
Perquè, encara que soni paradoxal... en aquest grup també s'engloben els marcats amb "foc" o TAN, és a dir: negre & tan, blau & tan, xocolata & tan, que, malgrat tenir dos colors, es consideren sòlids.
En el grup dels parti-colors estan tots els colors marcats amb blanc. Segons la quantitat de blanc, es denominen de l'una o l'altra manera. Així trobem els Mismark, Piebalds, Irish, etc. I en aquest grup també s'inclouen els marcats amb TAN que a més porten blanc, és a dir tricolors.
El grup dels exòtics és un "calaix desastre" on estan tots els colors "rars". Aquí veiem als blaus, merles, atigrados, xocolates, beavers (isabelas).
El blanc pur és molt difícil d'aconseguir, sobretot mantenint el tipus "osset" que veiem avui dia. Normalment són de tipus menys evolucionat. El blanc té unes característiques genètiques molt definides i de caràcter dominant, com per exemple: falta de subpelo, orelles grans, os fi, musells llargs i temperament nerviós. Actualment, hi ha criadors que treballen en programes exclusius per al color blanc i estan aconseguint exemplars amb característiques de "osset", però mantenint la puresa del color. En el cas del pomerania, en les exposicions canines la distribució de CAC i CACIB no es fa per grups de colors, sinó que tots els colors competeixen junts i s'atorga un únic CAC i CACIB per sexe.